Després de la decepció que va suposar Un marit ideal, el Teatre Goya que dirigeix el gran Josep Maria Pou torna a elevar el llistò amb aquest Un déu salvatge de la Yasmina Reza, amb direcció de la Tamzin Townsend. El mateix espectacle ja es va poder veure l’any passant en la versió castellana al Tívoli, amb un repartiment de luxe, ni més ni menys que la Maribel Verdú, l’Aitana Sánchez-Gijón, el Pere Ponce i el Gonzalo de Castro. Aleshores ja em vaig quedar amb les ganes de veure aquesta comèdia agredolça, que confronta dues parelles ara encarnades per quatre actors de solvència contrastada: Jordi Boixaderas i Vicenta Ndongo en un costat del quadrilater i a l’altre cantonada Ramon Madaula i Roser Camí. Però no assitim només a un duel de parelles, també som testimonis d’una particular guerra de sexes. Les dues parelles es reuneixen en el que ha de ser una vetllada tranquila per mirar de ressoldre de la manera més civilitzada una baralla entre els seus fills. Aquest pretext serveix per posar al descobert els instints més primàris que s’amaguen rere les màscares que ens imposen les convencions socials. Uns dialègs àgils, amb rèpliques afilades, va trenant una vetllada que passa amb gran faciltat de reflexions sobre els valors morals de la societat occidental a anècdotes que aporten els elements de major comicitat (la tatín, el hàmster…). Més cínics ells, més histèriques elles, els quatre actors gaudeixen amb un text agrait, que fuig de llocs comuns i evita caure en la paròdia de boc gros.
0 Respostes a “Un déu salvatge”