El passat diumenge va cloure la novena edició del Festival de documentals musicals In-edit, que ja s’ha consolidat com una de les cites culturals ineludibles de la tardor barcelonina. Dins de la seva extensa i plenament estimulant programació, he pogut veure dos documentals força recomanables.
El pimer, Talihina Sky, the story of Kings of Leon de Steph Mitchell, produit pels mateixos Followill, però força allunyat del convencional biopic de rock star. Certament, els Kings of Leon no són 100% convencionals, ja que els origens i el background familiar i cultural d’aquests tres gremans i un cosí són com a mínim, i vistos des d’un òptica europea, peculiars.
Nascuts en ple cinturó bíblic, en un poblet perdut d’Oklahoma, el Talihima del títol, fills d’un predicador pentacostal que va acabar sucumbint a la temptació etílica, els Followill estaven cridats a ser uns rednecks més, com a molt, els seus progenitors esperaven que seguissin els passos paterns i esdevinguessin uns fervents predicadors. Però, el rock, o més concretament el Surfer Rosa dels Pixies es va creuar un dia en la vida del Caleb i el Nathan i ja res no va tornar a ser el mateix. Juntament amb el germà petit i un cosí van formar els KOL en homenatge a l’avi patern, i com aquell qui diu d’un dia per l’altre van creuar el mirall i van convertir-se en protagonistes directes d’una vida 100% rock star de sexe, drogues i rock and roll, que encarnava tots els mals sobre els que els havien estat allisonant de petits.
El documental aborda, a partir d’una trobada familiar al poble que els va veure nèixer, aquesta dicotomia que semblen portar prou bé, malgrat que el sentiment de culpa és molt present. També descobrim les interioritats més íntimes del grup amb les tensions inherents a tota banda, amplificada en aquest cas pel sentiment fraternal. El documental agradarà sobretot als fans de la banda, però també té elements que poden ser interessants per a qualsevol.
L’altre documental que vaig veure és The sacred triangle: Bowie, Iggy & Lou (1971-1973) d’Alec Lindsell, que explica la feliç coincidència en el temps i l’espai de tres genis com David Bowie, Lou Redd i Iggy Pop, i com els tres van influenciar-se mutuament, parint en un curt lapse de temps tres obres mestres del rock and roll com són el Ziggy Stardust, el Transformer i el Raw Power.
Però abans d’arribar a parir aquests tres grandiosos discos tots tres van haver de recòrrer un llarg i complicat camí. Finalment va ser el talent pop i la visió comercial de Bowie la que va fer que les peces acabessin encaixant, i una vegada encimbellat al capdamunt de l’olimp de la música pop gràcies a la seva creació més reixida, l’alienígena Ziggy Stardust, recuperar del costat fosc els seus dos grans referents per donar-los l’oportunitat d’assolir un major reconeixement popular. Un documental més dens en quan a contingut que l’anterior, però igualment recomanable.
0 Respostes a “Festival In-edit 2011”